“Josep”, fou la pel.lícula que varem anar a veure el 5 de febrer  als Cinemes edison. La pel.lícula és francesa, va ser estrenada l’any 2020, va ser dirigida per Aureli i el seu guió està realitzat per Jean-Louis Milesi.

El film tracta sobre un dibuixant barceloní i més concretament sobre el seu exili i el pas pels camps del sud de França, durant el final de la guerra civil i el principi de la dictadura de Francisco Franco. “Josep”, és un homenatge a la figura del dibuixant i exiliat republicà Josep Bartolí, així com a tots aquells que van haver d'escapar-se d'Espanya durant l'època més fosca de la nostra història recent.

Com he mencionat, molta gent republicana es va exiliar, i tota aquesta onada republicana que fugia de la dictadura de Franco, el govern francès va optar per confinar als espanyols en camps de concentració. En un d'aquells camps, dos homes, separat per un filferro de pues, traven una amistat. Un d'ells és Josep Bartolí, el protagonista que va acabar al camp d'Argelers. L'altre, és un gendarme francès que l'ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà a Frida Kahlo.

​

Els recursos visuals de la pel.lícula principalment són l’animació, que està realitzada per Aurel.  Tot el film té una animació molt cuidada al detall amb una animació molt personal, autèntica i ben treballada que es notava a cada fotograma que anava apareixent.

Durant tota la pel.lícula, Josep està diferenciat per dues etapes:

1. El seu tancament a França (exili)

2. Estada a Mèxic

L’exili a França està representat amb colors foscos i tenebrosos que ens acosten a un surrealisme en molts aspectes. Una animació robusta, a vegades estanca mostrada amb il·lustracions d'esbossos i colors apagats. Una realitat cruel. 

I en segon lloc, la seva curta estada a Mèxic els colors són més vius, tornant-se definida, amb cos i mes forma per a endinsar-se en una època tranquil·la, plena de vida i color. A Nova York també s'expressa aquest sentiment que representa les ganes de viure en una nova vida, en un nou despertar.

 

Josep Bartolí, és el personatge més important i es un republicà que fuig d’aquest retrocés d’Espanya políticament parlant i és un dibuixant d’aspecte deixat ja que sempre vesteix uns pantalons negres i una camisa blanca. Durant el transcurs de tot el film, podem veure com Josep vol veure a la seva dona lu abans i possible, i al final de lapel.lícula es veu a Josep amb Frida Kahlo la seva amant. 

 

Una de les escenes que més em va quedar gravada, va ser el moment que li apareixia la Frida kahlo a Josep en les seves imaginacions, i era un element que contrarrestan amb la història i em va agradar i semblar molt curiós el recurs.

 

Personalment, em va encantar la pel.lícula, ja que la història és un assignatua que a mi m'agrada molt tot el que estigui relacionat amb la memòria històrica i va ser molt útil ja que justament ara estem tractant la guerra civil i doncs està bé poguer veure peces audiovisuals sabent el seu context.