top of page

GLOSSARI

                                                                          

-Pla mitjà: El Pla mig (P.M.) s'enquadra des del cap a la cintura. Es correspondria amb la distància de relació personal, distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes. Per exemple una entrevista entre dues persones.

-Pla americà:El Pla americà (P.A.), es d'denomina també pla mitjà llarg o pla de 3/4, s'enquadra des del cap fins als genolls. Se li crida americà perquè era utilitzat en les pel·lícules de vaquers per mostrar a subjecte amb les seves armes.

-Pla Nadír: La càmera se situa totalment per sota del subjecte, amb angle perpendicular a terra. S'utilitza a nivell estètic per donar dramatisme, interès a l'escena o dinamisme.

-Pla Zenital: És un pla realitzat des de dalt, just a sobre dels subjectes o objectes, amb un angle de 90 graus perpendicular a terra, com si s'hagués captat des d'un satèl·lit o un helicòpter. Generalment té un efecte estètic de la imatge.

-Pla dorsal: Ens explica que veu el protagonista però incloent-ho, ens confirma el nostre paper d'espectadors, no de possibles protagonistes. També ens dóna un poder sobre els subjectes: nosaltres els veiem però ells a nosaltres no. És típic de les pel·lícules de por, quan estan a punt d'atacar una persona per darrere.

-Pla detall: Aquest pla s'utilitza per destacar un element que en un altre pla podria passar desapercebut.

-Punt de vitsa: El punt de vista es refereix a com l'espectador viurà l'obra audiovisual. Per exemple mentre visualitza la presa l'espectador pot viure-la com si mirés a través d'un dels personatges de la pel·lícula, o un altre exemple seria viure-la com si fos una tercera persona invisible que està dins de l'acció.

-Enquadrament: L'enquadrament és la selecció de la realitat que es vol registrar. L'operador de càmera, artista audiovisual o fotògraf selecciona darrere de l'objectiu de la càmera, el que veurà finalment l'espectador de l'obra. Segons la distància, la situació i la inclinació de la càmera, es poden aconseguir diferents expressions de la realitat.

-Collage: Tècnica artística consistent en la construcció d'obres plàstiques mitjançant l'aglomeració o conjunció de peces.
 

-Serigrafia: Tècnica d'impressió que consisteix a gravar imatges per mitjà d'una pantalla de seda o tela metàl·lica molt fina.

- Kitsch: Consisteix en una estètica pretensiosa, passada de moda

-Fotografia: És una tècnica d'obtenció d'imatges per l'acció química de la llum sobre una superfície amb unes característiques determinades.

- Nitidesa: Que és clar, net i transparent.

- Llenguatge audiovisual:  El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació multisensorial basat en un conjunt de recursos expressius que es transmeten a través de l’ús de les tecnologies de la informació com els vídeos i àudios. Com en tots els tipus de comunciació, la informació és transmesa per un emissor cap a un receptor.  Avui dia, aquest es troba molt desenvolupat degut a l'evolució dels avenços informàtics i tecnològics, els quals faciliten la comunicació

-Videoart: Es tracta d'un moviment que va començar a desenvolupar-se en la dècada de 1960 i que consisteix a crear manifestacions artístiques mitjançant sons i imatges en moviment.

 

-Fotomuntatge: El fotomuntatge és un procediment o mètode i també una tècnica de fotografia. El terme s'aplica a el procés i a el resultat de crear una il·lustració composta d'unes altres, una mena de collage. Aquesta composició pot realitzar-se mitjançant retallades d'altres il·lustracions ajuntant ha un cert nombre d'elles.

-Ucronia: Reconstrucció històrica construïda lògicament que es basa en fets possibles però que no ha succeït realment.

Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.


Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.


Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.


Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.


Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.


Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.


Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.


Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.


Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

 

16:9: Forma de visualització de televisors i pantalles panoràmiques. Per cada 16 unitats horitzontal n’hi ha 6 de vertical.

 

Analògic: Forma tradicional o clàssic en comparació amb la fotografia tradicional. Es basa en procediments fisicoquímics que involucra l’ús d’un material fotosensible actiu i la seva estabilització per l’obtenció i el processament de les imatges.

 

Angle: Permet capturar l’objecte més gran la imatge de la qual cap en el sensor.

 

Angular: Objectius que comprenen distàncies focals inferiors als 35mm. Abarca més de 63º de camp visual. La seva visió és superior a la del ull humà.

 

Background: Fons d’escenari o d’un decorat.

 

Càmera ràpida: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la normal (24 ips). Quan es projecta aquest fragment, s’obté una sensació de velocitat, la qual és produïda per la cadència de filmació.

 

Càmera lenta: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència superior a la normal (24ips). Quan es projecta aquest fragment s’aconsegueix una sensació de lentitud, la qual ve determinada pe rla cadència de filmació.

 

Càmera subjectiva: Mostra allò que veuen els ulls d’un personatge. A vegades té el mateix moviment que els del personatge.

 

Connotació: Significat o conjunt de significats subjectius d’un terme.

 

Contracamp: Espai visual simètric al camp. Sinònim de contraplà.

 

Contrapicat: Angulació que s’obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s’engrandeix l’objecte o la figura humana que pren; llavors es parla també d’un pla emfàtic o vista de cuc.

 

Camp: Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en què es troba segons l’angle d’enquadrament.

 

Cortineta: Efecte òptic es realitza químicament en el laboratori i que permet substituir de manera gradual una imatge per una altra, en direcció longitudinal, diagonal o transversal.

 

Chroma key: Tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d’una font del mateix color (normalment verd o blau) per imatges o vídeos, aconseguit d’aquesta manera una composició.

 

Denotació: Significat objectiu per definir un terme.

 

Diafragma: Dispositiu que permet regular el pas de la llum.

 

Dolly: Grua de dimensions reduïdes i de maneig més senzill.

 

Dron: Aeronau que vola sense tripulació, es sol utilitzar per portar una càmara.

 

Eix: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos de l’acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

 

Elipsis: Espai o temps que veiem suggerits sense que es mostri.

 

Encadenat: Pas d’un pla a un altre mitjançant una sèrie de fotogrames intermitjos en els quals les imatges es superposen, és a dir, mentre unes desapareixen, sorgeixen les altres fins a la fixació definitiva del pla nou.

 

Enfocar: Operació que consisteix a posar correctament l'objectiu de la càmera o del projector per tal d'obtenir una imatge ben nítida, a la pel·lícula o a la pantalla.

 

ENG: És la captació electrònica de notícies o periodisme electrònic. És l’equip compost generalment per un operador de càmera, un de so i un periodista que surten a obtenir notícies al carrer, normalment per programes informatius. 

 

Enquadre: Espai que ocupen a la pantalla els raigs de llum que emet el projector, un espai que prèviament ha estat escollit i definit pel director de fotografia amb els vist-i-plau del director-realitzador del film. L’enquadrament s’aconsegueix mitjançant el visor a través de l’objectiu de la càmera, que capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment es projecta.

 

Escaleta: Primera fase en l'elaboració d'un argument cinematogràfic; es coneix normalment per sinopsi.

 

Escena: Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.

 

Escombrat: Pas d’un pla a un altre mitjançant una imatge intermèdia gairebé difosa, que resulta d’un moviment ràpid i sec de la càmera, de tipus panoràmic.

 

NTSC: (National Television System Committee) és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units l’any 1940,implantat el 1953, i emprat actualment a gran part d’Amèrica i Japó.

 

Objectiu: Lent o sèrie combinada de lents que equipen una càmera i que permeten la filmació. 

 

Obturador: Dispositiu que permet regular el temps en el que arriba la llum a la càmera. 

 

Panoràmica: Moviment de rotació de la càmera.Una imatge panoràmica ens mostrarà un panorama usualment paisatgístic o arquitectònic. 

 

Picat: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l'objecte o la figura humana presa s'empetiteixen.

 

Píxel: El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge gràfica.

 

Pla: Conjunt d’imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de presa. N’hi ha de diferent tipus segons l’angulació de la càmera.

 

Pla americà:  La imatge ens mostra la figura humana des dels genolls en amunt.

 

Pla detall: Mostra un element en concret. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

 

Pla conjunt: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.

 

Pla general: Mostra les figures i els objectes d’una manera total, incloent-hi l’escena on es troben.

 

Pla mig: Mostra la figura humana, tallada per la cintura o bé a l’alçada del pit.

 

Pla seqüència: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.

 

Pla subjectiu: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el pla té el mateix moviment quel’ intèrpret.

 

Planificació: Desglossament del guió en plans.

 

Presa: Fet material de filmar unes vistes o de gravar uns sons; en angles s'anomena «take» (v). També té el nom de presa el metratge del film compres entre l'arrencada i l'aturament de la càmera. Es tracta, doncs, d'un concepte físic, mentre que el pla és un concepte narratiu; així, d'un sol i mateix pla se'n poden fer diverses preses.

 

Primer pla: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment; en angles s'anomena close-up.

 

Primeríssim pla: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona, o bé només una porció d'un objecte. S'anomena també gran primer pla o pla de detall.

 

Profunditat de camp: Espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament. Els objectius gran angular (v) tenen una gran profunditat de camp. Els objectius de distancia focal llarga (teleobjectius) (v) tenen poca profunditat de camp, per això surten uns fons desenfocats que augmenten sovint el valor artístic de l'enquadrament (v).

 

Raccord: Enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes.

 

Salt d'eix: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

 

Tall: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre pla intermig.

 

Teleobjectiu: Objectiu que permet d'apropar les imatges llunyanes. És de distancia focal (v) llarga i, per tant, ofereix un camp visual reduït i engrandeix els objectes.

 

Travelling: Moviment mecànic de translació de la càmera en l'espai quan aquesta es desplaça damunt d'un mòbil o bé sobre l'espatlla de l'operador.

 

Trípode: Element amb tres peus que serveix de suport de la càmera 

 

Escorç: Recurs que s’utilitza en el dibuix, la pintura i la fotografia pr donar la impressió de profunditat.

 

Falca: Forma radiofònica en la qual es transmet un misstage sense presentar-se a si mateixa i integrada en altres formats i clar en el seu contingut.

 

Fibra òptica: Filament de material dialèctic capaç de conduir i transmetre impulsos lluminosos d’un a l’altre dels seus extrems.

 

Flash: Dispositiu o aparell que crea la llum precisa per a fer una fotografia instantània.

 

Flash back: Tècnica que altera la seqüència cronològica de la història connectant moments diferents i traslladant l’acció al passat.

 

Flash forward: Narra esdeveniments futurs en anticipació respecte al present de la història.

 

Fora de camp: És la part d’un paisatge que encara que no es vegi dins a la fotografia continua sent-hi.

 

Fotograma: Seqüència de les imatges impreses químicament que acaben formant una acció.

 

Frame: Cadascuna de les imatges instantànies en les que es divideix una pel·lícula de cine que dona sensació de moviment.

 

Gènere cinemàtografic: Tema general d’una pel·lícula que serveix per la seva classificació.

 

Gènere fotogràfic: Reparteix tots els temes dels que pot tractar una fotografia per així poder crear una classificació més senzilla.

 

Gènere periodístic: Gènere recent caracteritzat per la seva font de difusió.

 

Gran pla general: És un pla que mostra en una petita part el subjecte principal.

 

Guió:  Presentació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització.

 

Guió literari: explicació del guió com un compte

 

Guió tècnic: Molts més detalls, sorgeix com a conseqüència d’un estudi minuciós del guió literari.

 

Ideograma: Signe gràfic que representa un concepte a idea sintètica i no per anàlisis de sons o fromes.

 

Línies cinetiques: Una seria de línies utilitzades sobretot en els còmics per a donar sensació de moviment als dibuixos.

 

Llei de terços: Forma de composició per ordenar objectes dintre de la imatge.

 

Marc: el quadre de l'imatge

 

Muntatge o postproducció: Ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual. Ordena i uneix una secció dels plans registrats segon l’estructura dinàmica determinada a partir del guió i de la idea del director.

 

Careta: Carota amb l'objectiu de tapar el rostre.

 

Edició: Muntatge de videos o imatges.

 

Onomatopeia: Paraules de la lectura que imita un so (clic, guau ...)

 

Perxa: La girafa és un suport metàl·lic en forma de braç on es col·loca un micròfon o una càmera per fer preses de so directe, en aquest cas si la girafa no hi es, s'anomena perxa.

 

Pauta: normes a seguir.

 

Pla de recurs: Plans per corretgir els erros i afegir varietat visual.

 

Pla zenital: Angle totalment perpendicular sobre el personatge.

 

Prime time: Franja horària on hi ha més audiència, ja sigui televisió o ràdio.

 

Punt de fuga: lloc geomètric en concret on tots els objectes s'enfoquen.

 

Resolució: Es refereix al poder de separar dos objectes dins d'una imatge.

 

Rgb: Representa la barreja dels tres colors llum primàris, donant lloc a un color.

 

Ritme: El ritme d'un material audiovisual, s'aconsegueix a partir d'una bona combinació d'efectes i d'una planificació variada. Constitueix un dels elements que contribuirà més a fer que les imatges tinguin o no atractiu per als espectadors. 

 

Saturació: Representa la força del color, el seu grau de puresa o de mescla amb el blanc. 

 

Seqüencia: Una seqüencia és un conjunt de preses que tenen una unitat narrativa. Es divideixen en escenes, que tenen una unitat d'espai i de temps. 

 

Sintonia: Música que s'utilitza per identificar alguna cosa en concret al ser escoltada.

 

Temperatura: Cada tipus de llum té una temperatura de color determinada. Per adaptar la càmera a la temperatura de color de l'ambient cal fer un balanç de blancs, mitjançant el qual s'indica a la càmera quin és el color blanc. 

 

Temporitzador: Dispositiu progamable que ens permet mesurar el temps i gravar el moment que nosaltres varem programar previament.

 

Transició o signe de puntuació: Maneres de conectar els diferents plans.

 

Velocitat: Fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa en segons i fraccions de segons.

 

Veu en off: Veu narrativa que parla dins l'espectacle però no apareix a la pantalla.

 

Vinyeta: Recuadre que conté les imatges de la història d'un còmic.

 

Visor: Sistema òptic per enquadrar dins el camp visual de la imatge que captem.

 

Zoom: Moviment que ens permet apropar o allunyar els objectes dins la càmera.

 

Zoom in: Ajusta la càmera per a que el que sigui fotografiat sembli més a prop o més gran.

 

Zoom out: Ajusta la càmera per a que el que sigui fotografiat sembli més lluny o més petit.

 

Filtre: Els filtres modifiquen la composició de la llum, ens permeten controlar el contrast, els tons i el rendiment cromàtic d'una imatge.

 

Focus: Element òptic que projecta la llum cap a un lloc en concret.

 

Fossa: Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total. 

 

Globus: Element d'una vinyeta que conté les conversacions dels personatges.

 

Graella de programació: Ens indica l'hora de començament i finalització dels programes televisius al llarg del dia.

bottom of page