EL CÒMIC
EL CÒMIC
Es una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica. Per fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics. Will Eisner, autor i teòric del còmic, també el definia com art seqüencial. Alguns dibuixants de còmic el consideren el "novè art".
A Catalunya, a mitjan segle xx, el còmic era conegut com a "Patufet" a causa de la popularitat de la revista En Patufet i com a "tebeo" per causa de la difusió de 1917 al 1998 de la revista TBO.
L'origen remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques, predecessores del còmic modern. Actualment, la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge artístic. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és en tant que és reproduït i difós per mitjans mecànics. Altres, especialitzats en el disseny i la comunicació supralingüística no exigeixen que un còmic sigui difós de forma massiva per considerar-lo com a tal.
Va ser el primer d'una llarga història, però les pintures egípcies, els atuells grecs, els frescos romans, les pintures eclesiàstiques i els manuscrits medievals que relataven les vides de Jesús i dels sants no es consideren historietes, i cal esperar a la sàtira social i política per a trobar els antecedents recognoscibles del còmic.
Al principi no són més que meres caricatures o dibuixos per a il·lustrar una història o petites narracions sense solució de continuïtat.
Es considera a Thomas Rowlandson l'inventor del còmic l'any 1809.
Rowlandson publica “Els viatges del doctor Syntax”, tal vegada el primer còmic o aventura seriada de la història a tenir ressonància, i en aquesta època fan la seva aparició els entrepans parlants.
La primera novel·la gràfica es publica a Suïssa. Inspirat en Rowlandson i animat per Goethe, el suís Rudolph Töpfer publica en 1837 “Les aventures de Obadiah Oldbuck”, un llibre de quaranta pàgines amb diversos dibuixos en cada pàgina i els textos al peu d'aquests.
Li segueix el poeta i artista alemany WilhelmBush, que en 1859 publica les primeres caricatures en un periòdic, el Fliegende Blátter, i una famosa historieta titulada Max i Moritz. En 1867 apareix Ally Sloper, el primer personatge d'historieta anglès, creat per Charles Ross.
No obstant això, segons els cànons, el primer còmic modern publicat en el món, va ser TheYellow Kid (El noi groc), el 16 de febrer de 1896 en el diari The World de Nova York.
La raó és que va ser llavors quan es va començar a usar l'expressió “còmic” per a definir la historieta en si, encara que de manera popular.
No era la primera vegada que s'incloïen caricatures en els diaris americans, perquè en 1754, Benjamin Franklín ja havia publicat en un d'ells una serp amb el cap tallat acompanyat de les paraules: UNEIX-TE o MOR, amb la sana intenció d'amenaçar a les colònies. Per descomptat, no era una tira còmica.
El 12 de desembre de 1897, l'alemany establert als Estats Units, Rudolph Dirks, publica en TheNova York Youmal la que es considera primera historieta publicada en forma de tira còmica, The Katzenjammer kids (Pim, Pam, Pum, en castellà), sobre dos pillastres i la seva mare, mamà Kazenjammer.
Poc després, en 1889 es publicava la primera historieta de França, La família Fenouülard, de Georges Colomb. Un any més tard, el 14 de maig de 1890 els anglesos treuen a la llum la primera revista de còmic del seu país amb el nom Comíccuts.
En l'última dècada del segle XIX, molts periòdics nord-americans estaven publicant historietes de mitjana o una pàgina fins i tot, però poques tenen solució de continuïtat o duren uns pocs dies als sumo.
Es considera que Mutt and Jeff, de Bud Fisher, la publicació del qual s'inicia el 15 de novembre de 1907, és la primera tira còmica de la història del còmic publicada diàriament amb un èxit rellevant, que li va permetre continuïtat fins a 1982.
La tira va començar dient-se només A. Mutt, i es publicava en les pàgines esportives, però l'alt i espigolat Mutt troba al rabassut Jeff el 27 de març de 1908 i es produeix l'enamorament sobtat. Immediatament, tots dos passen a formar part de la plantilla del San Francisco Examiner, un dels periòdics de RandolphHearsth.
En 1910, apareix la revista The funnies, de publicació mensual, que està formada únicament per tires còmiques i que donarà lloc en 1933 al primer llibre de còmic de la història: Funnies on Parade.
De seguida a Funnies on Parade: a Camival ofCòmics, i des de 1934, la revista es produirà quinzenalment amb historietes com Dick Tracy i Popeye, que havia aparegut per primera vegada en 1929.
En canvi, a Europa l'evolució del còmic seguia un camí propi: en 1908 s'editen a Itàlia les primeres tires còmiques en el Corregués deipiccoli, i a França apareixen les aventures de Pieds Nickeles, els estafadors Croquignol, Filochard i Ribouldingue, en el diari Le Journal.
A Espanya, com s'explica més a baix, la historieta o còmic s'inicia a Catalunya en 1904, amb el Patufet, però no es publica la primera i veritable revista de còmic fins a 1917, amb el TBO.
La resta és història, encara que sempre hi ha un primer:
En 1926, apareix el primer Winnie the Pooh.
En 1929, apareix el primer Tintín (al país dels soviets).
En 1929, apareix Tarzán dels micos.
En 1930, neix Mickey Mouse.
En 1933, es publica el primer còmic en format modern, Funnies on Parade, i de seguida Century of Còmics, el primer a contenir 100 pàgines d'historietes.
En 1938, apareix Superman, però els superherois pertanyen a una altra història.
Un còmic eròtic és un gènere de còmic que es caracteritza per l'explotació de diversos elements relacionats amb la luxúria, que solen incloure la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el seminu, la temàtica relacionada amb la sexualitat i la presentació de material explícit (presentació de sexe explícit).
A causa de la seva destinació popular, al caràcter irreal de les seves temàtiques i presentacions i els seus paràmetres de censura limitats només a certa càrrega sexual, no qualifica aquest gènere com a obscenitat o pornografia.
Característiques del gènere
El còmic ha retratat amb gran bellesa l'erotisme, com el cinema, la fotografia o la literatura, però amb la particularitat del seu llenguatge, que li ha ofert oportunitats més versàtils en l'art de suggerir, amb la infinita llibertat del novel·lista i la destresa de l'il·lustrador, intèrpret precís de l'anatomia humana.
Autors més importants
Són molts els que tendeixen a associar el còmic eròtic amb l'italià Maurilio (Milo Manara) (1945), o almenys a evocar el seu ideal de bellesa femenina, de figura esvelta, llarga cabellera (bruna o pèl-roja) i una inconfusible mirada, sensual i provocadora -que el mateix autor ha reconegut que és el més difícil d'expressar-. Una imatge idealitzada que representa a la dona moderna en l'època de l'alliberament sexual.
-
Milo Manera 2. Paolo Serpieri 3. Guido Crepax 4. Forest 5. Guy Peellaert 6. Paul Cuvelier 7. Harvey Kurtzman
Còmics Eròtics
-
Judía Verde: és un còmic eròtic en format de revista que a més a més és d’humor. Les il·lustracions són més bé caricatures, no són realistes, i això és el que fa que tingui també aquest aire d’humor, a part del text que hi apareix.
-
Còmico eròtico
-
El Víbora: 1979 la editorial La cúpula renova la imprenta de la revista El Víbora, que s’especialitza en fer una revista cap a un públic adult pel gust de trencar amb els tabús socials i morals de l'època
EL CÒMIC ERÒTIC
SASHAY AWAY
