La temàtica principal de la indumentària, és la mort, una mort causada pel model fast fashion, que converteix el consumidor en una víctima del respectiu model. Altrament, el canvi climàtic n'és una alta víctima del fast fashion, ja que la indústria de la moda és la segona més contaminant del món. Seràs tu la pròxima víctima?
​
Després de ser una víctima del fast fashion, on vas, que hi ha després del fi de la vida?
La vida és un regal, veritat? La possibilitat de viure mil vivències i experiències coneixent gent arreu del món, i està clar que és una experiència única, però aquest regal té data de caducitat, i en finalitzar el tiquet regal, finalitza la vida, però comença un altre?
Aquesta qüestió genera sempre moltes teories i opinions diferents, sobre el més enllà de la vida, i si existeix una segona vida on viure en pau o és el no-res. El que tenim clar que ens distingeix dels animals, és que tenim clar que tenim un principi i un final disposat en un moment incert de la nostra vida, el moment no, i sincerament si sabéssim el dia que morim, res d'això tindria sentit, ja que el no saber, t'esforces cada dia més per fer les coses millor i no deixar alguna cosa que ho podries fer avui.
Des del meu punt de vista, sempre he cregut que quan mors, s'acaba tot i és com pitjar un botó d'un videojoc, on s'ha finalitzat i diu: "GAME OVER", aquest fi de joc és el moment que tanques els ulls i no els tornes a obrir, i et trobes sol en una caixa negra tancat per sempre. Però, amb la indumentària, em vaig plantejar una altra opció, que fou: Hi ha vida després de la mort?
Podria ser que la vida que estem vivint actualment ens prepari per a la següent, on serem feliços o almenys aprendrem i ho intentarem. Per això, he plantejat aquesta indumentària, en el procés de la defunció, per la respectiva malaltia consumista del fast fashion, a trobar una plena felicitat, mitjançant un procés d'autoconeixement, sobre tu mateix, el consum i el que estem fent amb el planeta.
​
En definitiva, el fast fashion, és una malaltia de la qual se'n parla i se'n té coneixement com del canvi climàtic, però el problema, és que tenim tanta informació que no li donem la importància de la qual ha de tenir, a més aquesta malaltia, també podem afegir que és una droga que s'enganxa i costa molt de desenganxar-se, ja que evoluciona a un ritme frenètic, i és una joia per a les grans masses.
Bàsicament, la metàfora d'aquest peça és reivindicar la malaltia d'aquesta indústria mitjançant la figura d'un titella/esquelet que són els compradors d'aquestes grans marques que "dicten" les tendències, colors i formes que n'hem de posar i que juntament amb l'espatllera que és un penjador, representa el cicle que no para de produir i vendre i del qual estem penjats, a més de la commemoració a les víctimes de la indústria i a Marilyn Monroe.