Hipnotitzat pel consum, és la tercera indumentària amb la reivindicació com bé diu el nom, al consumisme abusiu de la societat, en referència a les dues indústries amb dos models ràpids de venda, que són el fast fashion i el fast food, que tenen valors molt similars com ara la seva rapidesa, la seva comoditat, la seva escassa qualitat, i el baix cost, ja que el consumidor no busca un producte d'alta qualitat, el que el consumidor està pagant és la seva rapidesa i un producte en el cas del fast fashion, que l'utilitzaràs durant un període limitat de temps, ja que la seva qualitat no és fantàstica només segueix la tendència d'aquella temporada.

El fast food té les següents característiques, que es basa a preparar i presentar de forma ràpida davant dels clients, i està compost per aliments preescalfats o precuinats i s'elabora a gran escala per vendre-ho embassat. La Indústria del menjat ràpid, ens hem de remuntar a l'any 1921, concretament a Wichita, Kansas, on una hamburgueseria anomenada White Castle, usava un sistema precursor per realitzar les hamburgueses amb molta rapidesa i neteja, però aquest sistema no se'n va estendre. I l'any 1948 va néixer McDonald's, que és la cadena de menjar ràpid més conegut arreu del món, per això vaig seleccionar realitzar el vestit amb capses d'aquesta empresa, ja que quan penses en Fast Fashion el primer que se't para pel cap, generalment és Inditex concretament Zara, i en l'àmbit del fast food la marca més coneguda mundialment i que triomfa en vendes és McDonald's. Altrament, el menjar ràpid, com s'ha pogut observar, des de la dècada dels cinquanta només ha fet que créixer i a mesura que anava creixent el consum del fast food també anava creixent el nivell d'obesitat una xifra que no ha parat de créixer des de l'any 1975. A consultes de nutricionistes o especialistes, varen comunicar que el causant d'aquest creixement d'obesitat, era principalment el menjar ràpid, i la quantitat de sucres, grasses i sal que contenia.
Amb aquestes dades, el que he volgut remarcar/reivindicar, és que el fet d'estar gras, no és a causa del fast food, ja que hi ha un munt de factors, com la genètica o dur una vida irregular amb el menjar, que repercuteixen a l'estat d'una persona. En definitiva, trencar amb els cànons de bellesa, que són perfectes, com les models, les quals semblen sortides de l'Olimp, ja que les models si no compleixen certes premisses, no poden accedir al món del modelatge, per exemple l'alçada és un factor molt important, les talles a poc a poc està evolucionant, però queda un llarg camí.

En definitiva, amb aquesta indumentària he volgut parlar de la relació del fast food amb el fast fashion, un exemple molt clar, és el preu d'un vestit qualsevol, et costa el mateix que una capsa de patates, aquesta era la metàfora de la indumentària. Tanmateix, la part d'introduir un cos no normatiu pel que entén la societat, de com és un cos perfecte i bell, ja que la bellesa no entén de talles, ni ètnies ni res, fora etiquetes i la uniformitat.