Incerta glòria, és una novel.la de Joan Sales publicada l’any 1956, i tracta sobre un testimoni del bàndol del vençuts, l'obra no conté cap missatge polític ni s'abandona a una fàcil exaltació partidista, a part de la novel.la, incerta glòria, és l'expressió a les falses expectatives que ens crea la societat mitjançant prejudicis els quals regna la uniformitat i discrimina el fet de ser diferent, alguna cosa que sempre et persegueix i arriba un moment que t'has d'adonar que ser diferent no està malament.
​
Aquestes falses expectatives, com els cànons de bellesa establerts per la indústria de la moda completament impossibles o l'autoacceptació d'un mateix, són causants de la salut mental, que es basa en un cúmul d'emocions que estan en continuo moviment, les quals permeten saber informació sobre que ens agrada, que no ens agrada o sobre com som. Altrament, la salut mental i la identitat són dos termes que van de la mà, ja que són característiques que defineixen a les persones amb uns trets distintius que separen de la uniformitat i el no encaixar amb els altres.

Dins d'aquest autoconeixement, també hi ha la qüestió: Qui sóc? Qüestionant-se la mateixa existència, sense ser qui vols ser, encara que estiguis començant a ser-ho, mitjançant un procés de noves relacions, canvis familiars educatius o físics. És a dir, arriba un punt que dius potser el que he viscut fins ara, no m'agrada i tu decideixes com encaminar la teva vida. Un bon exemple és a l'ESO que hi ha un model de persona, estil i arriba un punt on decideixes trencar amb això o seguir, però ho fas perquè t'ho decideixes. En relació amb la identitat, hi ha un bon exemple que són les influències que té cadascú, ja que quant ets petit t'estan construint i imites des d'un punt de vista conscient de per què ho fas i perquè vols.
En segon lloc, dins de la salut mental, com he mencionat anteriorment, és una muntanya russa constant amb les emocions a flor de pell, i quan et trobes malament et sents amb ansietat en estar sol, perquè a l'estar físicament sol ho enllaçes amb estar sol realment, a vegades sents la dependència de tenir-ho tot controlat. Així mateix, quan estàs malament, plores per descàrregar perquè si no rebentes, tot i que no serveix de molt, i quan acabes de plorar, t'eixugues les llàgrimes i a seguir, perquè el problema el tens igual. Relacionat amb el malestar anímic, és veritat que moltes vegades aquestes barreres que apareixen, tu ets qui te les limita, i això satura la ment el no poder controlar-ho i que la gent no veu la gravetat d'un problema que per tu és gran i important.
​
En conjunt, la salut mental, no és un tema tabú del qual no se'n parla, però hi ha una gran manca d'informació en el sistema educatiu i social. Per exemple, només el fet de preguntar que tal estàs? I directament respondre bé, sabent que no et trobes bé, ja estàs automentin-te perquè socialment és el correcte i ser diferent no és fàcil. Amb aquests testimonis que he escoltat i informació sobre la salut mental, he construït Angel, la indumentària de ferro que està constituïda per dues peces que ofeguen el cos, i l'atrapen en una cuirassa per no ser vista per por al que diran. I la part inferior, és una gàbia amb 0 mobilitat, que és un problema mental, que la té atrapada en els seus problemes i no li permet avançar.

​

​

​

​

​

​

​