El pop art és un moviment artístic, que consistia en la pintura, la fotografia, la serigrafia, i el gravat entre d'altres, que varen néixer als anys cinquanta a Londres i seguidament es va traslladar a Estats Units, on als anys seixanta va obtenir més impuls. Aquest corrent es basava en l'art popular, d'aquí prové el seu nom, ja que era un art per tothom, amb objectes generalment quotidians que la gent els pogués reconèixer, amb temàtiques de publicitat, còmics entre d'altres. El pop art fou en contra de l'expressionisme abstracte, ja que la majoria dels artistes del pop art, no consideraven un art per la gent (grans masses), ja que era un art classista i restringit. El pop art és un art que projecta el que és normal i d'ús diari, ja que en les seves obres es pot percebre des d'una escena familiar de mitjans del s. XX, a retrats de celebritats de l'època com Elvis Presley, a llaunes de menjar fins a repeticions de les ampolles de Coca Cola.
El pop art, era un art conceptual, ja que contenia un missatge darrere de totes les seves obres, en aquest cas, el que projectaven generalment irònic i sarcàstic per reflectir la part més hipòcrita de la societat, ja que era una societat massiva de consum amb molta publicitat i superficialitat, aquests tres factors són els principals d'aquest art comercial.
L'any 1945, finalitzada la segona guerra mundial, els mitjans de comunicació i moltes tecnologies es van desenvolupar i van permetre captura les escenes tan icòniques de llars colorides denotant molta felicitat. Aquest art és el primer de la història en ser un art reproduïble, ja que es poden copiar els colors, les formes i prendre obres de referència per afegir figures representatives pels mitjans de masses, un exemple és: L'últim sopar, 1968, d'Andy Warhol. A més es varen utilitzar materials i tècniques com pintures de cera, obres a mitges entre l'escultura i la pintura.
Warhol, fou l'exponent més gran del Pop art, amb les pintures icòniques d'Elvis Presley, Marilyn Monroe o el retrat de Liz Taylor. A part de Warhol va haver-hi més artistes importants com Robert Rauschenberg, Jasper Johns i Liechtenstein en l'àmbit d'estats Units, perquè a Anglaterra també es trobava aquest art amb artistes com Richard Hamilton i Independent Group.
Aquest art, com he mencionat anteriorment, es va establir entre els anys cinquanta i seixanta a Estats Units, on era la cimera de la revolució industrial i el capitalisme, que està vinculat amb el consumisme del menjar ràpid o la moda ràpida, que generalment, pensem que la moda ràpida o el fast food són dos models de consum novell, però aquests models provenen del capitalisme que es va instaurar al s. XVIII a Europa que substituïa el model del feudalisme.
Deixant de banda el sistema capitalista i tornem al Pop Art, el pop art va tenir un gran exponent de les pintures de Warhol i en el món del cinema que fou: Marilyn Monroe, actriu dels anys cinquanta i seixanta, fou una gran icona de l'època amb grans pel·lícules com "Gentlemen prefers blondes" o "The seven year itch", "Nobody is perfect". Monroe, fou un gran referent de l'època tot i que les pel·lícules que protagonitzava actuava papers de dona feble, fràgil o superficial.
Finalment, el pop art com un art de consum, que promovia el consum de les grans masses com el fast food o el fast fashion, igual que aquests dos models de consum estan amb nosaltres el pop art, és un art que segueix als nostres dies i seguirà.