A Espanya la revolució industrial, va arribar més tard, ja que Espanya es caracteritza per haver sigut un país amb manca d'inversors, escassetat de fonts d'energia i els pocs inversors que va haver-hi van ser estrangers, degut a aquests factors la industrialització va arribar més tard que a la resta d'Europa.
Com he mencionat anteriorment, la indústria tèxtil a Espanya es va ubicar a Catalunya i el País Basc, seguidament pararlé de la indústria tèxtil catalana, la qual fou la fàbrica d'Espanya, tot i tenir manca d'elements naturals, com el ferro i el carbó que eren matèries necessàries, aquest inconvenient va canviar en el moment en què Catalunya va aconseguir diners de les exportacions de productes com el vi o l'aiguardent a l'estranger i va invertir en màquines angleses i carbó, aquestes màquines substituïen llocs de treball i el carbó era la força energètica, necessària per encendre els telers o màquines de filar.

Aquesta indústria s'ubicava en fàbriques a la vora del riu, principalment als rius Llobregat i Ter, aquests dos rius es troben a la Catalunya central, i el riu Llobregat se'l denomina com el riu treballador d'Espanya, degut a la gran quantitat de fàbriques que hi havia a l seus peus treballant i recollint l'aigua necessària per moure les màquines de teixir i filar. Gran part de la població de la Catalunya central, el que varen fer, fou anar a Barcelona a treballar i aprendre l'ofici i com funcionava treballar en les fàbriques per després tornar-hi i fundar una fàbrica, per després invertir pel futur.

Es va invertir molt capital, en maquinària i temps, però el que menys invertia era en mà d'obra, tot i que s'obtenia un rendiment alt, però el treball no estava ben pagat. Després tenim les posicions de treball entre homes i dones, els homes podien treballar com a directius, manyants, fusters eren feines amb prosperitat en canvi les dones aquesta oportunitat d'aprenentatge i acaba sent la directora o la gerent d'un càrrec important no estava permès, aquests treballadors de normal treballaven unes 12 hores diàries.
Al costat d'aquestes fàbriques, es van crear les colònies, un espai per donar cau a les treballadores de la fàbrica i les seves respectives famílies, dins d'aquestes colònies estava estructurat com una ciutat, ja que dins de les mateixes colònies, oferia serveis com bars, escoles església i fins i tot, tenia la seva pròpia moneda, per quan els treballadors cobraven, si necessitaven consumir un producte de primera necessitat com un grapat d'hortalisses, les havien de comprar de la tenda de verdures de la colònia, això era un doble negoci per l'amo de la colònia. Com, acabo de mencionar, les colònies oferien uns serveis que aquests serveis, els oferien a causa del fet que els treballadors es van queixar, van haver manifestacions i diverses revoltes, ja que al principi, les colònies eren molt simples, només contenien la fàbrica, les habitatges dels treballadors i un forn de pa, amb aquestes manifestacions i revoltes per aconseguir un canvi, el que van fer els amos en comptes d'augmentar els sous dels treballadors ni millorar les condicions dels treballadors, sinó invertir capital per oferir serveis als treballadors, com escoles, biblioteques...
Els amos d'aquestes colònies, solien ser empresaris de la ciutat comtal que per tant vivien a la ciutat, i solien pujar els cap de setmana i a l'estiu, això va canviar amb la crisi, i els amos van deixar de pujar i es va trencar la relació amb la colònia.

A finals del s. XIX i principis del s. XX la indústria tèxtil fou el motor econòmic de Catalunya, un dels motors perquè funciones la indústria, fou la primera guerra mundial, la qual les fàbriques produïen teles de pana, a més d'altres peces que es venien setmanalment.
Després d'aquesta època d'or en el sector tèxtil, més tard es va esdevenir la guerra civil, i va haver hi una crisi econòmica i social on fou un període de misèria amb una demanda gairebé nul·la del sector. Finalitzada la guerra civil, va esdevenir-se un fet important en la història d'Espanya, que és la dictadura de Francisco Franco, la qual va durar entre els anys 1939 i 1975. Just al principi de la dictadura de Franco, hi havia uns preus fixos per totes les fàbriques, tot i que es venia i semblava que estava tornant a recuperar l'època d'or del sector tèxtil, però arribant a la dècada dels anys 60, va començar una etapa de decadència en el sector arreu d'Europa, ja que la maquinària era molt antiga, i que es pudira produir a qualsevol país, a més va començar la competència amb els països, que fins al moment havien estat compradors del tèxtil, uns dels grans exemples com a competidors del tèxtil són la Xina i Sud-Àfrica.

Als anys 1960/70 i 80 Espanya tenia una política proteccionista, és a dir, afavoria el comerç nacional mitjançant aranzels, no estaven preparats per vendre a l'exterior.
L'any 1962, es va celebrar la primera fira tècnica de maquinària tèxtil a Barcelona, i es varen presentar les últimes tecnologies en maquinària espanyola, que era el futur de la maquinària tèxtil. Tot això, a causa d'una injecció de diners per crear oportunitats de millora al sector i produir un impuls en la indústria, també en aquella època es va començar a esmentar de qualitat abans que quantitat, i un any més tard, l'any 1963 fou la primera llotja tèxtil.
Espanya va entrar a la Unió Europea l'any 1986, i al mercat global uns anys abans, però Espanya no era un país competitiu en comparació amb Àsia i Nord africa, que tenien unes condicions a Catalunya i Espanya les quals tenien fa cent anys i no podien realitzar, ja que eren unes condicions sense mesures, sense el preu del producte era molt més competitiu perquè la mà d'obra era i és més barata i això ensorrà definitivament la indústria tèxtil catalana i espanyola, ja que no era competitiva en comparació aquests països, fins que apareix Inditex el fenomen Fast Fashion.