La indústria tèxtil i les respectives peces de roba, representen el 5% del comerç mundial dels productes de manufactura, això deixa a la indústria tèxtil en la quarta indústria més representativa, la qual consumeix al voltant de 70 milions de tones de roba a l'any.
En segon lloc, l'any 2000, la producció de peces de roba fou de 50.000 milions, i l'any 2015 es va duplicar la xifra a 100,00 milions de peces de roba, ja que el consumidor mitjà ara està comprant un 60 per cent més de peces de vestir en comparació amb el 2000, però cada peça es manté la meitat del temps i en mitjana el 40 per cent de la roba en les nostres peces mai s'usa (UNECE, 2018).
Tercer, es preveu que per l'any 2030, la classe mitjana estarà formada per 5,4000 milions de persones en comparació amb els 3.000 milions de l'any 2015, amb aquestes dades si el consum continua igual, hi haurà tres vegades més recursos naturals necessaris per a 2050 en comparació amb el que es va utilitzar l'any 2000.

Altrament, el consum abusiu de béns, també és causat per la creació i increment de les xarxes socials i la cultura pop, al voltant del consumisme, que Kelly Derman descriu com: "Nadie quiere ser visto o fotografiado con las mismas prendas, y debido a que esta cantidad de prendas son fabricadas muy baratas y cuestan muy poco, es más conveniente para los consumidores disponer su guardarropa".
Algunes d'aquestes marques, com Zara, Mango o Forever 21, realitzen estudis de campanyes de publicitat, estudis de comportament i mercat, estratègies de producció, distribució i màrqueting per les grans masses i convertir la peca de roba en un producte de bé de consum. Un aspecte que les marques de fast fashion, han realitzat molt bé, és que al posseir tants diners, poden comptar amb models professionals i fotògrafs de prestigi, i les campanyes semblen d'una firma de luxe en comptes d'una marca de roba ràpida. És a dir, les marques de moda ràpida, venen el luxe a peu de carrer, a un preu assequible per les grans masses, amb una producció deslocalitzada i esclavitzada.

En resum, ja no es tracta de l'oferta d'aquestes peces de roba, sinó d'una forma de consum abusiu que cada cop és més notori, ja que aquestes peces i altres productes canvien igual que va canviant la societat de gustos. Com a exemple, és el ritme que du la societat, ha fet que la vida d'una peca de roba sigui de set vegades abans de ser llançada, en les dues últimes dècades ha augmentat un 400% el consum de roba globalment, tot i les crisis que ha patit el món, però a què es deu, aquest augment, a què hi ha una tendència a consumir roba, i de desfer-se d'ella ràpid, a més que com és barat al consumidor no li fa res, ja que ja no es compra qualitat sinó poca utilitat seguint la tendència de la temporada.