A Espanya, el "slow fashion" , no ha calat tant com el fast fashion, així mateix les marques de moda sostenible suposen un 6,5 % de les compres a Espanya i la despesa econòmica dels consumidors en la moda sostenible, s'aproxima als 61 euros, davant els 246 euros en la moda ràpida.
En segon lloc, un estudi realitzat per l'Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil (Asirtex), demostrà que a Espanya el consumidor compra més del que necessita, per exemple, l'any 2017 cada espanyol va comprar 34 peces de roba anuals i va llençar una mitja de 10 a 14 quilos de residus tèxtils.
A Espanya, només el 4% dels consumidors prefereix consumir moda sostenible, davant un 8% el luxe, seguidament un 33% fast fashion i finalment un 21% moda "low cost". Amb aquestes dades, es pot observar que a Espanya, el fast fashion és el model de consum que regna per sobre de tots amb un 33 %, aquestes dades també ajuden a entendre que la gent ja no cerca, qualitat sinó eficàcia, a més que les marques de fast fashion estan fent unes campanyes, i obrint unes tendes que semblen marques de luxe, són
experiència com els grans magatzems de principis del s. XIX.
Tot seguit, a Espanya sempre hi ha hagut grans firmes de prestigi, però en molts casos s'hi han desenrotllat a l'exterior, per altra banda aquestes marques de moda ràpida com Inditex o H&M, tot i trobar-se en plena crisis, multipliquen exponencialment les seves vendes any rere any, i amb un gran important pes de les exportacions, a més del seu canal de distribució en grans magatzems, franquícies o tendes efímeres o punts de venda amb gran visibilitat.
Altrament, l'any 2007, es va desencadenar una crisi, que va provocar el tancament de molts comerços i marques de roba que no varen poder sostenir-se a aquella crisi, i altres es van haver de reinventar, un exemple són les empreses internacionals que van augmentar un 23% aquell període fins a l'any 2015. Per altra banda, les vendes nacionals van disminuir un 20%. Dins del comerç, nacional moltes marques com Blanco y Caramelo, vàren desaparèixer perquè no van ser capaços de renovar el seu estil a la velocitat de la demanda del consumidor, ja que aquest sector, és així si no evoluciones igual que el consumidor perds.
Concloure, amb les fàbriques i tallers tèxtils que vestien el paisatge català i espanyol, fins a la dècada dels noranta, on es va esdevenir el procés de deslocalització de les fàbriques a altres països per abaratir costos en la producció i baixos salaris. En aquest període de la dècada dels noranta, hi treballaven 2750,000 persones al sector tèxtil a Espanya on van perdre el seu treball a causa de la deslocalització a països com Portugal, Xina o Índia, el cas més conegut a Espanya, és Zara una marca de roba de la companyia Inditex, però qui hi ha darrere de Zara?